Aspectes teòrics

Contacte entre llengües

•            LA SOCILINGUÍSTICA és la disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existència d'una llengua. Analitza l’ús lingüístic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu context social. Investiga les relacions entre l'estructura d'una llengua i el medi sociocultural on es practica i existeix. Té en compte totes les variables sociolingüístiques que intervenen en el procés de la comunicació els àmbits d’ús d'una llengua, el territori on es practica, les varietats lingüístiques més usades, la categoria (social, ideològica, edat, professió, sexe...) dels seus parlants, els temes que es tracten, el context en què es realitzen les comunicacions, les intencions i la manera (quin mitjà: oral, escrit...) dels qui practiquen la comunicació... 

•              EL MONOLINGÜÍSME es refereix a l’existència d’una sola llengua dins del d’un mateix estat. Cal destacar que aquest no es fenomen que podem observar en gran facilitat, ja que existeixen unes 6000 llengües repartides en uns 200 estats. Aleshores, el més comú es trobar un estat plurilingüe, on en un mateix territori poden coexistir diverses llengües. Podem trobar dos tipus de monolingüisme: el individual i el social. El primer es refereix quan una sola persona solament fa ús d’una llengua per a comunicar-se. El monolingüisme social fa referència quan en el context d’una sola societat sols es fa ús d’una sola llengua per a comunicar-se.

• LLENGÜES MINORITÀRIES: son les llengües amb un reduït nombre de parlants. El català estaria dins d’elles.
• LLENGÜES MINORITZADES: es aquella llengua que es veu relegada per una altra que té més parlats dins del mateix territori. El català torna a servir d’exemple, ja que pateix el domini del castellà dins del mateix territori. Aquest fenomen causa l’aparició del bilingüisme.

• BILINGÜISME: es la parla de dues llengües a un mateix nivell (dues llengües en contacte), el cas més simple el tenim en el plurilingüisme. Cal dir, que el domini de dues llengües a un mateix nivell és una situació un tant utòpica, ja que un individu sol tindre una predilecció i un major domini per una llengua.El bilingüisme presenta tres tipus, el bilingüisme individual que es pot classificar segons el grau de domini de la llengua (passiu - actiu), segons el grau de domini (simètric - asimètric) i segons la motivació psicològica (instrumental - integratiu), el bilingüisme social que afecta a grups sencer o col·lectius i que sols es dona quan s'imposa una llengua a un poble (una llengua està per damunt d'una altra) i per últim el bilingüisme territorial definit com un espai dividit en dues zones en les que es parla en cadascuna una llengua pròpia.El terme bilingüisme queda reduït a situació en que s'usen dues llengües

MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜE I PLURILINGÜE A LA C.VALENCIANA

Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l’ idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.

A la comunitat valenciana coexisteixen dos llengües oficials: el castellà, que domina la totalitat del estat espanyol i el valencià. Per aquesta raó, a la Comunitat Valenciana,  existeixen diferents models d’educació, depenent del domini d’una llengua o altra. Tots els programes intenten que ambdues llengües es practiquen i siguen dominades en finalitzat l’etapa escolar. A continuació presentem els programes existents:

PIL (Programa d’Immersió Lingüística)

El Programa d’Immersió Lingüística està pensat  per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.

El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. El programa té les següents característiques:

-          El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assoleixen un domini formal.

-          El PIL continua, de forma coherent, en ESO com a Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV). La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge

PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià)

El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària, normalment el podem trobar en zones un predomina l’ús lingüístic del valencià. El castellà anirà introduint-se poc a poc, però també des del el principi de l’escolarització.

Així, s’ afavoreix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum. Aquest programa continua de forma coherent, en ESO. També cal destacar, que en el PEV, la major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge.

PIP (Programa d’Incorporació Progressiva)

En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.

La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.

Aquest fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.

A partir de l’etapa primària, s’introdueix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs i l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià.

PEBE (Programa d’Educació Bilingüe Enriquit)

 Aquest programa incorpora des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.

Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars

Per aplicar aquest programa, caldrà:

• -          Determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada
• -          Establir el moment i la seqüència d'introducció sistemàtica de cadascuna de les llengües del programa, així com definir el tractament de la lectoescriptura.
• -          Acordar les relacions amb la metodologia i el tractament integrat de les llengües del programa.

Per a ampliar el concepte de bilingüisme, els sociolingüistes, varen crear un nou concepte: diglòssia.

Diglòssia: és la situació més comú quan entren en contacte dues llengües dins d’un mateix territori o societat. En aquests casos hi ha una llengua A (culta) que ocupa els àmbits públics i formals, i una la llengua B (col·loquial) que s’empra als àmbits privats i informals.

Existeixen diferents situacions de diglòssia:

·         Diglòssia i bilingüisme: societats en que existeix una llengua A (àmbits formals) i una llengua B (àmbits informals)

·         Diglòssia sense bilingüisme: una llengua com a distintiu d’una classe

·         Bilingüisme sense diglòssia: és el cas dels que aprenen un segon idioma per voluntat pròpia

·         Ni bilingüisme ni diglòssia: seria la situació de comunitats monolingües com per exemple Valladolid, Lleó...

-Conflicte lingüístic: expressen la tensió que es produeix en una situació de diglòssia quan els dos grups lingüístics confronten de manera antagònica i en la qual la llengua A (la de més prestigi i poder) pretén substituir la  llengua B (la de menys prestigi i poder).

L'evolució d'un conflicte d'aquest tipus pot abocar a:

1) Substitució lingüística: desaparició de la  llengua B

2) Normalització lingüística: recuperació de l’ús de la llengua B en tots els àmbits.

Altres dels conceptes que han sorgit a classe i dels que hem prestat especial atenció es la normativització i la normalització:

Normativització: consisteix en el procés de fixació de normes d’una llengua. Per això es necessari dotar-la de gramàtica, regles ortogràfiques, creant un diccionari...basant-se amb una voluntat política per a protegir el patrimoni cultural d’una llengua.

Normalització: aquest es el procés que pretén fer normal l’ús de la llengua en tots els àmbit d’ús, ja siguen formals o informals.

Història social

Durant les següents sessions, varem veure la història social de la llengua, per a situar-nos en el passat i tindre una idea de l’evolució de la nostra llengua. Ho resumirem en un breu esquema on ens podem fer idea de les fites més destacades.

SEGLE	ESDEVENIMENT
II	Romanització.
IX – X	Consciència que s'ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.
XII	Primers textos escrits en català romanç: -Llibre jutge (traducció del Fòrum Iudicum dels visigots) -Homilies d’ Organyà
XIII	Es conserven textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el Llibre dels fets de Jaume I i la Crònica de Desclot a més de poesia trobadoresca -El llatí continua sent la llengua de la cultura, de les universitats i l’església
XIV	Poesia religiosa i moral Destaquen: Ramón Llull (ajudà a la conformació de l’estàndard literari primerenc) Francesc Eixamenis Bernat Metge Compromís de Casp --> Ferran D'Antequera -->Trastàmara (castellà)
XV Segle d’Or Decadència (mitjan de segle)	Destaquen: Joanot Martorell (escriví el Tirant lo Blanc) Ausiàs March (poeta) Jordi de Sant Jordi Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge) Jaume Roig (col·loquialisme) Joan Roís de Corella (prosa valenciana)  Unió de Castella i Aragó --> Isabel i Ferran (castellanització total)
XVI-XVIII Decadència	Guerra de Successió de la Corona d’Aragó Felip V instaurà el Decret de Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana Les classes altes es castellanitzaren --> la literatura es castellanitza
XIX	Renaixença – Oda a la Pàtria de B.C.Aribau Recuperació del català

Tema 2

Ja en el següent tema, adquisició d’una segona llengua, varem vore alguns conceptes relacionats amb el procés d’aprenentatge i assimilació d’aquesta:

• INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua (sense condicions òptimes esdevindria un “soroll”).
• INTAKE: part de l'input que l'aprenent selecciona i assimila.
• OAUTPUT: producte lingüístic elaborat per l'aprenent
• INTERLLENGUA:És una construcció que integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge.