Opinió

CANVI EN LA DINÀMICA DE CLASSE

En la classe de hui, hem treballat de manera diferent de com ho havíem fet fins a la data. Normalment, la sessió es basava principalment en la exposició oral per part de la professora de la teoria pertanyent al temari establert. Però arran d’una manifestació per part d’un alumne argumentant que les classes així es convertien monòtones, la professora Mercé ha decidit convertir la següent classe en una espècie de debat en el que en forma de grup els alumnes debatíem i posàvem en comú les nostres opinions respecte a diferents conceptes de la comunicació oral.

Personalment, crec que ha sigut una fantàstica idea, ja que la classe ha estat en tot moment implicada i participativa. Aquesta manera de aprendre crec que es molt més significativa, ja que implica que cadascú de nosaltres reflexione sobre el temari  e interioritze els conceptes de manera més amena.

També crec que es més còmode per a la professora, ja que no es passa tota la classe parlant, provocant que arribe un punt on els alumnes perden un poc l’atenció.

En definitiva, crec que ha sigut una molt bona idea per part de la professora, ja que s’ha vist que d’aquesta manera la implicació i la participació del grup ha sigut molt més gran.

PILOTA A L’ESCOLA

El programa Pilota a l’Escola impulsat per la generalitat Valenciana conjuntament amb la Federació de Pilota Valenciana es una idea que està assentant-se en els últims anys. Molts són els centres que han sol·licitat aquesta idea i aquest any arribarà a més de 200 centres repartits per tota la nostra geografia.

Primer que res anem a explicar mes o menys en que consisteix. La pilota Valenciana, a pesar de ser una senya d’identitat del nostre poble, es desconeguda per a molts dels escolars, principalment aquells alumnes que resideixen en les ciutats. Per tot açò, aquest programa té la principal finalitat de donar a conèixer el  nostre esport mitjançant jornades en els que una sèrie de professionals de la pilota i jugadors ja retirats assisteixen a les escoles on expliquen les principals característiques del nostre esport i realitzen practiques on els alumnes puguen gaudir d’aquest meravellós esport.

Tot açò en la nostra llengua, el Valencià, ja que no s’entén una cosa sense l’altra. Així, indirectament, s’afavoreix la pràctica del valencià a les escoles participant amb la lluita que hem de tindre per a mantindre dos grans senyes d’identitat de la nostra cultura: la pilota i el valencià.

VALENCIÀ DES DEL BRESSOL

Un 28 de maig de 1990 vaig vindre al mon, fill de Joaquim i Susi i aleshores ja tenia una germana que responia al mateix nom que la meva mare. Més tard ja vindria el meu germà Raül, concretament l’any 1997.

Soc natural del poble de Genovès, una menuda població de la comarca de la costera que no arriba als 3000 habitants. Allí tota la vida ha estat el valencià com a L1 i quasi el cent per cent  dels veïns continua utilitzant-lo per a comunicar_se. Família, amics, escola...tots utilitzen el valencià.

Recorde especialment l’etapa a l’escola. Jo anava al col·legi públic del poble. Allí fins i tot l’assignatura de castellà ens la donaven en valencià. Moltes vegades, parle en la meua iaia sobre aquest tema. Ella hem conta mil històries de la seua etapa escolar, on tenien prohibit parlar en valencià. La llengua oficial era el castellà i tenien que complir, sinó podrien ser castigades.

Al valencià que parlem al poble podem trobar-nos amb bastants incorreccions si ho comparem amb el valencià estàndard, però jo considere que aquesta varietat es allò que fa gran una llengua. Cal tindre en compte que fins fa uns pocs anys, el valencià no s’impartia a les escoles i per això gran quantitat de persones adultes desconeixen algunes de les normes bàsiques de la nostra llengua. En molts  casos, a l’hora d’escriure utilitzen el castellà, ja que es senten mes còmodes.

Comparant amb altres varietats, considere que llevat d’alguns barbarismes, que reconec que son abundants, fem un bon us del valencià, especialment a allò referent a la pronunciació. No apitxem, distingint de manera clara el dígraf “tg”. Aquest es un tema curiós, ja que si vas al poble del costat, Xàtiva, la majoria de gent si que apitxa. Altra de les coses que fem de forma correcta es diferencia entre “s” sorda i sonora. També diferenciem de forma clara entre “o” oberta i tancada i “e” oberta i tancada.

En fi, que estic orgullós de parlar valencià, ja que considere que es una senya d’identitat del nostre poble i tots deurien de defensar-la un poc més.